Una chef a domicilio por la grandísima India

08-01-2016

L’inici. Comenco una nova aventura. India es on el cor em porta, em guia.
Nervis, uns quants. Pero com be m’ha dit la meva sister, els he de sentir, he de tenir una mica de por per poder seguir endavant amb forca. I es que la paraula aventura per mi es: por, canvi, sorpresa, dubte,… pero sobretot: intuicio.

09-01-2016
Un comencament peculiar.
M’han relliscat les primeres llàgrimes. Pero avui ja no eren ‘de nariz’ (com em va dir la Ceci dos dies abans d’emprendre el viatge quan tenia mocs d’aigua, que segons ella eren llagrimes de nas, de tancament d’una etapa. Quanta rao…), avui eren de ‘por’.
M’ha invadit un sentiment de soledat, de ‘que hi foto aqui?” I m’han timat. El primer, un tio davant l’estacio de trens de Delhi, que m’ha portat a una ‘tourist agency’ on em volien tornar a timar. No he baixat del tuk tuk i m’han portat a una altra. He baixat. He entrat i he sentit parlar catala. Una parella que estaven a no res de vendre’ls un pack organitzat per 2 setmanes per 400 euros!!! Oh my god!! Estamos locos?

El meu objectiu era trobar seient en un tren de Delhi a Haridwar per arribar a Rishikesh.
M’he posat a parlar amb els dos catalans i els he proposat d’anar junts a Haridwar amb taxi. Als de la tourist agency no els ha fet cap gracia. I un d’ells m’ha dit que baixes i que me n’anes a l’estacio de trens a veure si trobava un bitllet de tren. O sigui, m’ha fotut fora perque no interrumpis el negoci que estaven apunt de fer amb la pobra parella de catalans. Si, pobres. Perque els veia que es deixaven… Que haura sigut d’ells? Who knows?

Marxo rumb l’estacio. Pregunto a un policia i em porta a la ‘ventanilla’ per reservar el tren. Pero, no trains for today.
El meu angel de la guarda estava amb mi, ja que de repent apareix un noi indi i m’acopanya a comprar el bitllet. Aqui es on em cauen les llagrimes amb una barreja de por anterior, agraiment, … Un mix de sentiments.

Amb el bitllet a la ma, tinc 8 hores fins agafar el tren. Camino per Delhi. Un bon senyor gran em tatua amb henna un Ohm i un Shiva al brac, sense demanar-ho i sense voler ni una rupia…
‘Good luck for you!’ em diu.
Camino entre el caos, cansada. Entro a botigues de cuines (per cert, baratissimes) i m’ofereixen un chai tea. Nice conversation.
De nit, entre la multitut, crec que era la unica estrangera caminant cap a la Old Station of Delhi.

Esperant el tren, quasi m’adormo de peu. No podia amb la meva anima. Be, si que podia, havia de poder. Eren les 22h i estava veient molts cares que em feien por. Era com que volia tenir persones amb cares de ‘bona persona’ al costat. Uf, inexplicable.

Finally, al tren. Una sorpresa que tingues llit per dormir. No m’ho esperava. Curiosament conec al Gyan. Em recorda al Nigel. Quasi la mateixa edat. Bona vibracio em dona. One more blessing el primer dia a la India…

Despres d’una llarga i inspiradora conversa, ens posem a dormir. ‘Anyway, nice to meet you Nuria’ em diu abans d’estirar-se. Happy.

Acaba el primer i intens i emocional dia a la grandiosa India.

10-01-2016

Despres de 33 hores desperta i unes hores dormint al tren, arribo a Rishikesh. Descanso. Es el que necessito.

 

11-01-2016

Calma es el que venia a buscar. L’he trobat. Camino. Agafo energia del sol. El primer contacte amb menjar indi: unes Prahata de col i de formatge, un panner korma veg amb roti, un veggie butter masala amb arros.. I com no, algun que altre pancake with banana and nutella.

A la tarda preparo una truita de patates als nois que treballen a la guesthouse. Amb oli d’oliva!

I despres… m’ensenyen a fer Rotis!! Wow, quina emocio! Ja estic pensant com fusionar-los quan torni.

So… primer objectiu complert: cuinar menjar indi en una cuina india!